Els consumidors espanyols gasten en període de vacances una tercera part del pressupost que tenen per comprar roba al llarg de l’any. Ho publica l’estudi realitzat conjuntament per Avery Dennison i TNS, que també deixa veure que el 70% dels consumidors acaba comprant articles que no tenia pensat comprar.
L’estudi també posa de manifest que gairebé 8 de cada 10 consumidors no segueix la recomanació de les entitats de consum que diu que per fer una compra responsable el millor és fer una llista de les necessitats bàsiques i establir un pressupost màxim per a gastar.
Pel que fa a les etiquetes, el 88% dels consumidors prefereix que consti el preu original i el preu final per poder valorar el descompte real. Aquest percentatge pot anar al lligat amb una dada que també indica l’estudi: el 37% dels consumidors han deixat de comprar un article que els interessava pel fet de no saber calcular el descompte el producte.
De totes maneres, l’estudi indica que els espanyols són uns dels consumidors més responsables, en comparació amb països com França o Anglaterra, on els consumidors es deixen endur més pel caprici del moment.
De la mateixa manera que quan anem a comprar al mercat sabem què comprem, és important que quan anem a la farmàcia també ho sapiguem. L’Aspirina, el Gelocatil o el Neobrifen són productes més o menys coneguts en la població. Però sabríem diferenciar quin és un medicament genèric i quin no? Des de la seva pàgina web, la conselleria de salut explica breument què són els genèrics i quins beneficis aporten als consumidors.
Als genèrics se’ls identifica amb les sigles EFG, Especialitat Farmacèutica Genèrica, i se’ls podria definir com a medicaments amb la mateixa composició farmacèutica i controls de fabricació però que no són distribuïts per la marca comercial que inicialment els va treure al mercat.
Quan un laboratori treu un medicament nou al mercat, la patent li garanteix cert temps de venta exclusiva per tal que l’empresa farmacèutica pugui recuperar la inversió feta en investigació. Quan aquest temps s’esgota, es dóna permís a totes les altres empreses del sector per comercialitzar aquell producte que fins al moment només oferia una marca. Aquests nous medicaments són el que coneixem com a genèrics.
Una de les característiques de la venta de medicaments genèrics és el seu preu, considerablement inferior al PVP a què es ven el medicament originari. Aquesta diferència de preu no ve marcada, en cap moment, des de la farmàcia. Sinó que els mateixos laboratoris que distribueixen els genèrics, al no haver de recuperar cap inversió per investigació, poden oferir preus més competitius al mercat.
Aquesta diferència de preu no afecta, però, a la qualitat del producte, ja que els medicaments genèrics (EFG) estan sotmesos als mateixos estrictes estudis científics i controls que els medicaments equivalents amb marca comercial, i també estan autoritzats per les autoritats sanitàries.
El Codi de consum, aprovat avui pel Parlament de Catalunya, amplia els drets de les persones consumidores i s’adequa a les noves activitats mercantils. A més, recull tota la normativa en matèria de consum que fins ara estava dispersa en diverses normes sectorial. La nova llei preveu que:
1- Les empreses prestadores de serveis de subministraments, transports, comunicacions i altres serveis bàsics hauran de tenir una adreça a Catalunya on les persones consumidores puguin formular les seves queixes o reclamacions
2- Les empreses hauran de garantir el retorn de les quantitats que es cobrin anticipadament per la compra d’un bé o la contractació d’un servei
3- Les resolucions sancionadores podran incorporar el retorn dels imports cobrats indegudament i la indemnització pels danys i perjudicis provats
4- Tots els serveis que es prestin tindran una garantia mínima de sis mesos
5- Quan un consumidor contracti amb un intermediari (botigues de telefonia, compravenda de segona mà..) és com si ho fes directament amb el prestador del servei
6- Tots els ciutadans i ciutadanes tindran garantit l’accés a un servei públic de consum a la seva comarca
7- La llei estableix que totes les empreses públiques hauran d’estar adherides a l’arbitratge de consum
8- L’adhesió a l’arbitratge de consum per part de les empreses privades es tindrà en compte en la concessió de subvencions i ajuts públics
Arriba Sant Joan. La nit de la màgia i la diversió. La nit de la foguera i els sopars amb els amics. Per, sobretot, la nit dels petards. Tots tenim al cap un Sant Joan innoblidable, i des de Parlemdeconsum volem que aquest sigui un Sant Joan innoblidable i segur. Per això us fem un seguit de recomanacions per tal que passeu una revetlla sense riscos.
1- Als llocs on es facin revetlles, hauríeu de recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres. No encengueu cap petard dins de les cases.
2- No us guardeu petards a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos a sobre. Manteniu protegits la resta dels petards i enceneu-los d’un en un.
3- No subjecteu petards amb les mans. No els poseu a prop de la cara o del cos. Enceneu cada article seguint estrictament les seves instruccions concretes.
4- No heu de llançar a coets a menys de 500 metres de zones boscoses.
5- No poseu mai petards dins de maons o ampolles, perquè en explotar fa metralla que surt sense control i pot fer molt de mal.
6- No hem de llançar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament i fer molt mal.
7- No talleu el tro final de les traques, poden explotar amb violència.
8- No llanceu mai cap petard contra ningú. Si un petard no s’encén bé, no el toqueu fins i tot mitja hora després i remulleu-lo.
9- Acompanyeu sempre els vostres fills a comprar articles pirotècnics i deixeu-vos aconsellar pel venedor.
10- Cada petard correspon a una edat. Assegura’ t que el teu fill juga amb els petards que li corresponen: Classe I = majors de 12 anus, Classe II = majors de 16 anys, Classe III = majors de 18 anys.
Els catalans tenen menys por a comprar per Internet que a la resta d’Espanya. Segons un estudi realitzat per Telefonica sobre les tecnologies de la comunicació i la informació, el 28% dels catalans va fer servir algun cop el comerç electrònic al llarg de l’any passat. Aquest percentatge doble el de la mitjana espanyola, que no arriba al 15%. És, en canvi, més similar al percentatge europeu de comerç per Internet, que si situa al voltant del 30%.
Els viatges, els allotjaments i la compra d’entrades d’espectacles són els productes que més s’adquireixen “on-line” a Catalunya. La majoria de botigues virtuals a les que es compra, tenen la seva seu física i, per tant, es són tant presents a la xarxa com al carrer.
Des de les associacions de consumidors no es desaconsella comprar via Internet. Això sí, s’explicita que es pari atenció a les dades que es demanen des de la pàgina web i que el consumidor no introdueixi les seves dades bancàries si no està segur que la pàgina és legal i segura. Segons l’estudi, la crisi ha repercutit en el nombre d’empreses de menys de 10 treballadors que tenen web. En canvi, les companyies més grans tenen web en un 64% dels casos.
El 68% dels catalans utilitza regularment el seu ordinador, dades que cada vegades són més similars a la mitjana europea. Gairebé el 73% de les cases catalanes disposen d’un ordinador, el 62% de les quals tenen connexió a Internet. D’aquests, el 90% utilitza una connexió de banda ampla .
La Setmana de l’Energia se celebra enguany entre el 14 i el 20 de juny. Es tracta d’un intent de conscienciar els usuaris sobre la millora de la gestió energètica i afavorir el canvi d’hàbits. A més de les activitats programades per a la ciutadania en general i per als professionals, l’Institut Català de l’Energia organitza alhora la Setmana Petita de l’Energia. Un intent de fer arribar la responsabilitat en consum energètic als més petits a través de tallers escolars i de visites a punts emblemàtics per les seves instal.lacions energètiques.
La Setmana Petita de l’Energia inclou tallers didàctics a les escoles que treballen l’estalvi i l’eficiència energètica en un format teatralitzat i pedagògic. “Tú ets energia” o “no perdis l’energia” són als títols d’algunes d’aquestes que tracten sobre les diferents formes d’energia, la presa de consciència del consum energètic dins de la pròpia llar o de l’impacte ambiental que generen cadascuna de les fonts.
D’altra banda, durant aquesta setmana centres emblemàtics de Catalunya tindran les portes obertes pel que es podran fer visites organitzades a:
1.Visita els parc eòlics catalans. Per a més informació, www.eoliccat.net
2.Parc Central del Vallès
3.Edifici eficient de la Vola (Manlleu)
4.Plantes de biomassa: Mas La Riba (Vilanova de Sau).
5.Consorci Lluçanès: Varies plantes de biomassa (ruta per les 4/5 plantes municipals).
6.Fabricació de plàstics en formes primàries. DOW CHEMICAL IBERICA, S.L. de Tarragona. Contacte: jboronat@dow.com
7.Fabricació de cervesa. SAN MIGUEL de Lleida. Contacte: roto@mahou-sanmiguel.com
8.Xarxa de districte de fred i calor. DISTRICLIMA de Barcelona. Contacte: estefania.clave@districlima.es
9.Fabricació eficient d’automòbils SEAT. Contacte: andrea.rienitz@seat.es
Internet, com tot, té punts positius i punts negatius. Ens acurta les distàncies, ens permet treballar des de qualsevol indret del món i un gran ventall de possibilitats de lleure I, també, per consumir. Comprar on-line no té perquè ser perillós, no obstant, és cert que es necessita un bon control per vetllar pel seu funcionament.
En aquest sentit, l’Agència Catalana del Consum (ACC) ha detectat un augment de denúncies de consumidors que han contractat serveis a través d’internet sense tenir-ne coneixement. Per saber què cal fer en aquests casos, l’ACC ha inaugurat l’exposició Consum-In, la nostra força, itinerant per diverses ciutats i pobles catalans. L’exposició convida a reflexionar sobre els drets i deures dels consumidors.
El director de l’ACC, Jordi Anguera, va posar com a exemple el servei de missatges de mòbil Premium que és aquell que el consumidor paga per rebre missatges. Un servei que molts asseguren que no ho han contractat de forma voluntària però que s’ha comprovat que s’ha pogut contractat a través d’internet donant dades com el número de mòbil i acceptant unes condicions que no s’han llegit.
Jordi Anguera ha aprovitat les jornades per recomanar cautela als consumidors i que, sobretot, llegeixin bé les condicions de contractació de serveis a la xarxa. Anguera ho deia ben clar, no es pot marcar la casella de “He llegit les condicions” abans d’haver-se assegurat que tot està conforme. “No llegar les condicions de contractació porta a acabar constractant serveis no desitjats”.
En aquest cas, cal mencionar que el servei no seria fraudulent, sinó que seria responsabilitat del client no haver comprovat les condicions del contracte.L’exposició de Consum estarà a Lleida fins a finals de mes a la Sala de la Plaça sant Joan.
Els consumidors espanyols gasten en període de vacances una tercera part del pressupost que tenen per comprar roba al llarg de l’any. Ho publica l’estudi realitzat conjuntament per Avery Dennison i TNS, que també deixa veure que el 70% dels consumidors acaba comprant articles que no tenia pensat comprar.
