Les xarxes socials estan a l’ordre del dia. Facebook, Twitter o Tuenti són algunes de les pàgines web amb més entrades i alguns empresaris ja hi ha vist una oportunitat de negoci. Algunes d’aquestes xarxes ja s’han convertit en un aparador per a la venta i promoció de productes.
En aquest sentit, un estudi elaborat per l’empres a Nielsen assenyala que aparèixer “al mur” de Facebook pot fer augmentar fins a un 8% la intenció de compra d’un producte dels consumidors. A més, també té una influència considerable les recomanacions on-line que els usuaris de les xarxes socials fan dels productes, fins i tot més que la que pot tenir l’anunci que apareix no només entrar a la pàgina d’inici de la web. “Mentre que aquesta publicitat augmenta en un 10% el record de la marca i el 2% la intensió de compra, les prescripcions per part dels amics o fans de Facebook reforça en un 16% aquest record”, segons apunta l’informe.
En aquest context, empreses petites i mitjans no han trigat en obrir-se camí a les xarxes socials. Per exemple, la botiga Zara ja té més de dos milions i mig de seguidors a Facebook i ja presenta ofertes i aplicacions per la xarxa. Altres marques, com l’operador MÁSmovil o Privalia, un outlet de roba interior d’Internet, ha ofert una botiga a Facebook per desenvolupar el que denominen “social shopping”. Els responsables de la Fan Shop han anunciat que en tan sols una setmana han passat de 22.000 a 70.000 seguidors.
Davant l’anunci que va fer ahir Ryanair, les aerolínies han respost amb cautela. Les empreses com Vueling ja han assegurat que “estan preparats per competir” amb el low cost, encara que això els suposi haver de plantejar-se noves estratègies per afrontar el repte. Des d’Spanair, Ferran Soriano ha afirmat que no té por de la competència, tot i que creu que la incorporació de la companyia irlandesa al Prat no facilitarà arribar a l’objectiu de convertir l’aeroport de Barcelona “en un hub”, és a dir, en un punt estratègic per volar internacionalment.
El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha donat la benvinguda a Ryanair però ha afirmat que aquest no és el model que prefereix per al Prat, ja que una de les seves aspiracions és convertir l’aeroport de Barcelona com a centre de les connexions internacionals, i de moment la companyia de low cost ha anunciat que majoritàriament oferirà vols a nivell estatal.
El Prat és l’aeroport europeu que més ha crescut des del mes d’octubre passat fins a l’arribada del núvol de cendra. Amb aquesta afirmació, Nadal rebatia les declaracions del vicepresident de Ryanair, Michael Cawley, en què deia que des de l’obertura de la T1, El Prat havia tingut una forta devallada de passatgers. Segons Nadal, aquesta afirmació no és certa i opina que les aerolínies que actualment operen des de Barcelona “són molt eficients” i va repetir que “el que necessita Barcelona són connexions internacionals i no vols low cost” per aconseguir un model de turisme de qualitat.
Ryanair volarà, per fi, des de Barcelona. Està previst que l’aerolínia de baix cost anunciï avui els detalls d’aquesta nova inversió que es faria efectiva a partir del proper mes de setembre, després que Ryanair renunciés a establir la base a l’aeroport del Prat l’abril passat.
Segurament, però, la nova base al Prat comptarà amb tan sols 5 avions, sis menys dels que té actualment a Girona, i farà les rutes de les principals ciutats espanyoles i italianes. Tot i que aquesta sigui la prioritat, Ryanair no ha descartat en cap moment oferir vols a alguna ciutat europea i a les illes britàniques.
Aquesta nova aposta que la companyia irlandesa fa a Catalunya no hauria de repercutir en cap cas en el nombre de vols dels aeroports de Reus i sobretot al de Girona, on es fan un 400 vols a la setmana i que transporten més de cinc milions de passatgers a l’any.. De totes maneres, aquest és un dels punts claus que la companyia haurà d’explicar a la roda de premsa que farà avui.
L’anunci de Ryanair ha espantat les companyies de baix cost que ja operen des del Prat, que demanen que hi hagi igualtat de condicions per a totes les companyies. AENA ja ha garantit que no hi ha cap motiu pel qual Ryanair hagi de tenir tracte de favor, però que si les seves tarifes són més baixes podria haver un canvi del model aeri actual.
L’Agència Catalana del Consum (ACC) ha sancionat Canal Satélite Digital (ara anomenat Digital+) i Establiments Miró, SL per vulnerar els drets dels consumidors. A més dels expedients sancionadors, hauran de pagar una multa de 10.000 i 4.000 euros. . Amb aquesta actuació, l’ACC vol garantir millor els drets dels consumidors i evitar que aquestes pràctiques es tornin a repetir. En aquesta mateixa línia, el director de l’ACC, Jordi Anguera, apunta que la publicitat de les sancions “és un molt bon instrument per corregir el comportament incorrecte de les empreses i evitar que aquestes pràctiques es tornin a repetir”.
L’empresa Canal Satélite Digital, SL ha estat sancionada amb una multa de 10.000 euros per incloure en els contractes clàusules abusives per als consumidors. Aquestes estan incloses en un document que l’empresa entregava als seus usuaris i que s’anomena “Condicions generals de subministrament i recepció dels serveis de televisió digital de Canal Satélite Digital, SL”. Com a exemple d’una clàusula imputada trobem que l’empresa apunta que si el client es dona de baixa abans de l’establert d’una promoció especial, se li penalitzarà amb 100 euros més impostos. El punt és abusiu ja que la quantia de la sanció és desproporcionada i no deixa clar el preu final, ja que no s’indica quant representen econòmicament els impostos. A més, no s’especifica les circumstàncies que motiven la sanció al client, ja que la baixa d’aquest pot ser per un incompliment de la pròpia companyia.
Pel que fa a Miró, s’ha multat amb 4.000 euros per comercialitzar el model de sandvitxera PRINSTON HI-SM-15, incomplint la normativa sobre seguretat de béns. Concretament, manquen dades al fulletó d’instruccions; l’endoll i els cables exteriors no compleixen amb la normativa i en l’etiquetatge no figura cap dada del responsable del producte.
Amb l’actuació de l’ACC es van retirar del mercat 2.170 unitats de la sandvitxera, però 1.796 van ser venudes anteriorment i, per tant, els consumidors afectats poden posar-se en contacte amb l’empresa pel retorn de l’import de la compra o el canvi del producte.
L’Agència Catalana del Consum ha obligat la cadena de supermercats Lidl a retirar un vi d’agulla italià dels prestatges del cava, on l’empresa tenia classificat aquest producte. Unió de Pagesos va presentar la denúncia la setmana passada i ahir es va fer efectiva. El sindicat agrari acusa la cadena Lidl de fer publicitat enganyosa per vendre un vi escumós italià com si fos un cava.
Quan un dels membres d’Unió de Pagesos se’n va adonar, va traslladar la informació al Consell Regulador del Cava, i aquest va presentar la denúncia als supermercats. Un cop comprovats els fets, l’Agència Catalana del Consum ha obligat a Lidl a retirar el producte de l’estanteria on estava i a repartir uns fulls publicitaris en què s’aclareix les propietats exactes del producte. És a dir, no és un cava rosat sec, sinó un vi d’agulla italià, un Sangiovese Rosé Secco.
Unió de Pagesos espera que això no desprestigii la producció vinícola catalana, ja que seria una llàstima que la mala gestió d’aquest supermercat “malmeti la feina feta durant molts anys per viticultors, cellers i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen del Cava”. Per aquesta falta, es podria sancionar la cadena amb una multa de fins a 30,000euros, depenent de si s’acaba considerant una falta lleu o una falta greu.
Atenciço, però. Recodem que no es tracta de la retirada del prioducte per males condicions, sinó de col·locar-lo amb el tipus de productes que li correspon.En cap moment s’ha posat en dubte la qualitat del vi en qüestió.
Tot i que algunes empreses aïllades, com ara Inditex o Mercadona, han assegurat que la pujada de l’IVA no afectarà als consumidors perquè contindran els marges comercials, la majoria sí que apujaran preus. Ho constata una enquesta realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona que assenyala que el 45 per cent de les companyies consultades traslladarà tota la pujada de l’impost als preus. Només el 23 per cent els mantindrà, mentre que més d’una quarta part de l’empresariat combinarà les dues mesures.
L’enquesta s’ha realitzat entre unes 4.000 companyies catalanes de diferents sectors. De fet, hi ha diferències importants segons la branca d’activitat. El sector de serveis a les empreses és el que assumirà menys els canvis fiscals: el 50 per cent de les companyies traslladaran t ot l’augment de l’IVA als preus finals. En la banda contrària, el sector hoteler és el que intentarà fer menys modificacions en les seves tarifes, ja que hi ha una forta competència i són conscients que uns euros de diferència poden fer decantar el client cap a un establiment o un altre.
El comerç és el que aposta de manera més diversificada. El 38,7 per cent dels botiguers consultats preveuen traslladar la pujada de l’IVA als preus, el 23,5 per cent l’absorbirà contraient els marges i el 24 per cent farà les dues coses alhora. El que és clar, més enllà d’un sector o un altre, és que, en aquest cas, la dimensió sí que importa. L’enquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona demostra que com més petita és la companyia més elevada és la probabilitat que l’augment de l’IVA s’acabi traslladant als preus.
És una de les conclusions de l’estudi “Anàlisi de la producció de residus associada a la cistella estàndard de la compra”, encarregat per l’Agència Catalana de Consum. Els nous hàbits de vida han portat també, noves rutines de consum, com ara l’augment de la quota de compra en supermercats i gran superfícies i l’augment del consum de productes precuinats enlloc de productes frescos.
Si bé abans les nostres mares i àvies anaven al mercat amb el cistell de vímet, ara tots anem amb les bosses de plàstic i un munt d’envasos. Ara tot ve envasat. I això té conseqüències :a Catalunya es produeixen anualment al voltant de 4.000.000 de tones de residus, de les quals una quarta part corresponen a residus d’envasos de procedència domèstica i comercial.
L’Agència Catalana del Consum ha encarregat aquest estudi no només amb la voluntat de garantir els drets dels consumidors, sinó també de preservar el dret de gaudir d’un medi ambient saludable que no es vegi perjudicat pel nostre consum alimentari.
Les conclusions a què ha arribat és que els establiments tradicionals presenten una major oferta de productes amb baixa producció d’envasos. I que, en canvi, en cap supermercat no es pot comprar cap producte en envàs retornable. Només en alguns establiments tradicionals es pot adquirir aigua amb gas, vi o batut de cacau. La possibilitat de consumir envasos reutilitzables en el cas de les begudes permetria reduir un mínim d’un 40% la producció de residus en la cistella utilitzada. I la compra de producte fresc a granel i no envasat, com s’ha fet sempre, donaria vida al petit comerç amb menys quota de mercat i ajudaria al medi ambient a respirar millor.
Com cada 17 de maig, avui és el dia d’Internet. Ho impulsa l’Associació d’Usuaris d’Internet i pretén donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels ciutadans.
Internet és un món paral·lel on podem fer gairebé de tot. Podem llegir diaris, mirar pel·lícules, treballar i,fins i tot, consumir. És l’anomenat “màrqueting post-clic”, que busca convertir en consumidors dels productes d’una web els usuaris que hi entren. Fa uns anys, això era impensable. En canvi ara, ja hi ha qui diu que “si no ets a la xarxa, és que no existeixes”. Mantenen que si és impensable que un client entri en una botiga i no compri res, també ho ha de ser que un internauta accedeixi a un web i no consumeixi. Igual que la botiga hauria de reflexionar sobre si els productes estan mal exposats o si ofereix una pèssima atenció al client, les empreses que són a la xarxa han de revisar si han disposat els continguts del seu site seguint criteris que estimulin la compra.
L’empresa Multiplica, per exemple, és una de les impulsores d’aquesta posició. Les seves teories han tingut un ampli ressò en el mercat. Facturen a l’entorn de dos milions d’euros anuals i han desenvolupat en deu anys més de 450 projectes per a empreses de tots els sectors productius, entre els quals hi ha firmes com Vueling, Ikea, Sanitas, el RACC o el FC Barcelona, entre moltes altres. I ho han fet amb resultats espectaculars: el RACC, per exemple, va triplicar les vendes de vols i Sanitas va incrementar un 144% els contactes d’assegurances mèdiques.
Internet és el futur, però també és el present. Cada dia és més normal que la gent consumeixi per Internet. Cada vegada són menys, per exemple, les persones que trien anar a una agència de viatges per a comprar els bitllets d’avió; i cada cop són més els joves per, per posar un cas, compren la música a botigues nord-americanes perquè els costa més barat que comprar-la aquí, tot i la despesa d’enviament. I vosaltres, esteu preparats per comprar per Internet? Us agrada o preferiu anar a la botiga de tota la vida?
Les xarxes socials estan a l’ordre del dia. Facebook, Twitter o Tuenti són algunes de les pàgines web amb més entrades i alguns empresaris ja hi ha vist una oportunitat de negoci. Algunes d’aquestes xarxes ja s’han convertit en un aparador per a la venta i promoció de productes. 
