Els bancs s’han de fer càrrec de la despesa de les targetes clonades
10 de febrer del 2010 7:09 pm Parlemdeconsum
És important que reviseu els extractes que us arriben del banc, perquè no seria la primera vegada que algú s’adona que hi té despeses que no són seves.
És el cas, per exemple, d’un veí de Ponferrada (Lleó) que no es podia creure que a la factura mensual del seu visa constava que havia gastat 5.000 euros a una joieria de Mataró. El sorprenent de la història és que ell mai havia estat a Catalunya. Un cop posada la denúncia a la comissaria del Cos Nacional de Policia del seu municipi, es van visionar els vídeos gravats pe r les càmeres de seguretat d’aquell establiment del Maresme. Gràcies a això, es va poder detenir tres ciutadans dominicans que feien servir les targetes per comprar objectes de luxe. Aquelles targetes falses havien estat confeccionades amb dades robades per pirates informàtics en un atac a les bases de dades de bancs estrangers amb oficines a Espanya.
Als prop de 300 espanyols afectats, però, hi ha una altra cosa que els preocupa: ¿recuperaran els diners sostrets? Segons l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec-Adicae), les entitats bancàries afectades han de restituir als clients tots els diners que van ser sostrets amb les seves targetes clonades. «En aquest cas, el client pateix un frau, no perquè li robin a ell les dades de la seva targeta, sinó perquè les roben al banc. Per tant, el responsable és el banc», diu Jofre Farrés, secretari general d’Aicec.
«La llei europea estableix que el client només ha d’assumir els primers 150 euros del frau i que la resta va a càrrec de l’entitat financera sempre que la víctima pugui acreditar que no ha estat negligent», comenta el secretari general d’Aicec. «El problema –diu Farrés– és que no es diu com acreditar això i aquest buit legal és aprofitat a Espanya per algunes entitats per no fer-se càrrec dels diners defraudats». Aquesta circumstància es dóna sobretot quan les dades són robades en una badada de l’usuari –en un comerç li copien de forma fraudulenta les dades– o arran del robatori de la cartera o la bossa de la víctima. En alguns d’aquests casos, els bancs es neguen a restituir els diners defraudats amb l’argument que l’usuari va ser negligent en la utilització de la seva targeta.
Categories: Entitats bancàries, General
