L’entrada en escena de GolTV i de la TDT de pagament està obrint nous dubtes als consumidors. Són molts els que es pregunten si els seus aparells són vàlids, si han de comprar nous perifèrics o si
Com sol passar cada setembre, les diferents plataformes de televisió ofereixen les seves ofertes, centrant-se principalment en l’atractiu del futbol. Aquest any la novetat ha estat l’estrena de GolTV, que ha introduït al mercat el concepte de TDT de pagament després d’un any en que molts usuaris havien adaptat els seus aparells a l’arribada de la TDT.
La gran majoria de les persones que contractin els serveis de GolTV no podran fer servir el seu aparell de TDT per veure el nou canal. Per veure’l hi han dues opcions, tenir una televisió amb ranura per la targeta de client o bé comprar un nou aparell apte per la TDT de pagament que tenen un preu d’uns 70€.
Tot i això, s’espera que en els propers mesos la oferta d’aquest tipus d’aparells es diversifiqui i cada cop s’ofereixin uns preus més baixos. S’ha de tenir en compte què és força probable que apareguin més canals de TDT de pagament, pel que serà necessari haver-se adaptat prèviament per poder-los veure.
Diverses organitzacions de consumidors han criticat que durant el darrer any s’hagin fet campanyes per comprar aparells de TDT, i que just ara que moltes llars ja havien fet el canvi d’analògic a digital, surti aquest nou tipus de modalitat que obliga al consumidor a comprar un nou aparell. S’ha de recordar que només hauran de canviar el receptor de TDT aquelles persones que contractin aquests nous canals de pagamanent.
El 33% de les reclamacions a la Unió Europea eren en matèria de transport. D’altres sectors que acumulen gran quantitat de protestes són els serveis recreatius (25%) i els hotels i restaurants (13%).
El darrer informe de la Xarxa de Centres Europeus de Consumidors indica que gran part de les reclamacions referents al transport estan relacionades amb el sector del transport aeri, arribant al 80% del total. Aquestes reclamacions normalment tenen a veure amb les operacions de compra per Internet.
Per a Antonio Tajani, comissari de Transport de la Unió Europea, aquestes xifres són una bona noticia, ja que demostra que cada cop més els consumidors assumeixen els seus drets i decideixen reclamar a les diverses agències de consum per a que se’ls garanteixi el respecte dels seus drets.
En total, l’any 2008 els centres europeus de consum van informar i aconsellar sobre regles comunitàries i estatals a 62.000 persones, 7.000 més que l’any 2007. La majoria de consultes estan relacionades amb la qualitat dels productes i serveis, l’entrega i les clàusules contractuals.
Des de les institucions europees s’ha remarcat la importància de fer arribar als consumidors quina és la legislació, tan estatal com comunitària, que els protegeix. S’ha de tenir en compte que en èpoques de crisi és quan els consumidors són més vulnerables a ofertes i promocions sospitoses.
Diverses empreses sector turístic han bloquejat les vendes de places de l’aerolínia. L’empresa dirigida per Ferran Soriano ha iniciat una agressiva promoció que elimina les despeses de gestió.
Sembla ser que a la nova Spanair l’hi ha sorgit un nou problema. A més dels conflictes amb els seus treballadors de Palma que rebutgen el trasllat de la nova seu a Barcelona, i els problemes amb el seu operador de serveis a terra, ara la companyia té un nou front obert amb el boicot de diverses agències de viatges.
Aquest conflicte es deu per la posada en marxa per part d’Spanair d’una campanya, que sota el títol “Volem volar des de 25€!”, oferint més de 150.000 places amb preus rebaixats. Aquestes rebaixes són possibles perquè l’aerolínia ha suprimit els costos de les despeses de gestió dels bitllets, deixant a les agències de viatges sense una de les principals fonts d’ingressos.
Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta promoció és augmentar el nombre de vendes des del portal de la companyia aèria. Lluny d’arribar a un acord amb les agències de viatges, Spanair ha prolongat la seva promoció i espera que les agències tinguin una actitud menys agressiva.
D’altra banda, des de la Unió Catalana d’Agències de Viatges Emissores (UCAVE) han indicat que no es senten compromesos ni obligats a vendre bitllets d’Spanair, argumentant que si la companyia aèria vol anar per lliure, les agències de viatges estan en el seu dret de tenir una estratègia de màrqueting pròpia.
L’Agència Catalana de Consum (ACC) ha inspeccionat 15 de les principals empreses del sector. Per ara s’espera una rectificació per part de les empreses abans d’aplicar qualsevol tipus de sancions.
El darrer informe de l’ACC denuncia diverses males pràctiques de les empreses de lloguer de vehicles sense conductor. A part de l’increment per pagar en metàl·lic, també s’han detectat irregularitats que suposen unes despeses addicionals pels consumidors, com per exemple, un recàrrec per tornar el vehicle quan no hi ha ningú de l’empresa.
A més de comprovar la seva publicitat, la documentació que diuen facilitar als consumidors i els tipus de contracte i la forma d’operar en general, també s’ha comprovat el compliment de la Llei de Política Lingüística, així com l’existència de fulls de reclamació i denúncia.
Pel que fa als contractes, s’han trobat diverses clàusules abusives, com el fet de que algunes empreses s’eximeixen de la responsabilitat de lesions corporals o danys materials a causa de l’estat del vehicle llogat. A més, al firmar el contracte, el consumidor renuncia a plantejar qualsevol acció contra l’empresa.
Després d’aquesta última inspecció, es procedirà a l’obertura d’expedients sancionadors a les empreses de lloguer de vehicles sense conductor, sempre i quan no rectifiquin i portin a terme els canvis indicats per l’ACC pel que fa als contractes de lloguer i la documentació que es facilita als consumidors.
Després de la intervenció de FACUA, l’empresa de telefonia mòbil haurà d’abonar a un dels seus clients el 99% de la factura de roaming.
Àngel A.V., un veí de Masquefa, va anar el passat gener de vacances a Andorra, on amb el seu mòbil va realitzar connexions a Internet de fins a 7 Giges. La seva companyia, Orange, va cobrar-li la espectacular xifra de 10.983,94€ en concepte de “consum en servei de dades/Internet”.
El client, que tenia contractada una tarifa plana d’accés a Internet mòbil, no havia estat informat, ni de forma verbal ni contractual, de les elevades tarifes de dades que s’aplica al roaming a l’estranger. Tot i això, va pagar la seva factura i seguidament va afiliar-se a FACUA per iniciar la seva reclamació.
Però el curiós del cas és que en un principi el consumidor va pagar la enorme quantitat facturada, perquè recentment havia guanyat un cotxe en un sorteig d’Orange, i una de les condicions per rebre l’automòbil era estar al corrent de pagament amb la companyia de telefonia mòbil.
Després de la intervenció de FACUA, Orange va reduir l’import de les connexions a Internet per roaming a 152,90€, ja que havia vulnerat la legislació sobre consum i telecomunicacions, tornant a l’usuari perjudicat gairebé el 99% de la factura pagada inicialment.
Les empreses líders de gran consum han dit prou. Ja fa temps que estan perdent quota de mercat enfront els anomenats productes de “marca blanca”, i han decidit unir-se en una associació i engegar una campanya a favor dels productes de marca.
Què provoca que multinacionals que habitualment estan enfrontades entre elles, com Kellogg’s i Nestle, o Coca-Cola i Schweppes, decideixin unir esforços? L’augment de vendes dels productes de marca blanca ha fet que els fabricants líders de l’alimentació s’agrupin sota el paraigües de l’Associació de Fabricants de Marques de Gran Consum, Promarca.
Degut als baixos preus de fins a un 40% més barats, els productes de marca blanca representen el 33% del total de les vendes dels supermercats i hipermercats. D’aquesta manera estan esdevenint més populars cap als consumidors, i aquestos opten per abandonar les marques de sempre.
Per als promotors de Promarca, aquesta iniciativa també vol conscienciar al consumidor de la seva capacitat de decidir lliurement quin producte vol, ja que les gran empreses denuncien que reben un tracte pejoratiu en la situació del seus productes als lineals de les grans superfícies.
A més, per frenar l’avenç dels productes de marca blanca, s’engegarà una campanya publicitària per televisió, premsa escrita i rètols publicitaris on es transmetrà el missatge de que els productes de grans marques ofereixen una millor qualitat, innovació i varietat del mercat.
Segons un estudi de l’Associació d’Aerolínies Europees (AEA) l’aeroport del Prat és dels que menys maletes perden d’entre els aeroports que mouen més de 20 milions de passatgers a l’any.
Qui no té un amic que alguna vegada l’hi han perdut la maleta per un aeroport? Un estudi del Consell d’Europa ha denunciat que l’any passat es van perdre gairebé 33 milions d’equipatges a tot el món. La gran majoria d’aquestes incidències es produeixen als vols amb connexions de llarg recorregut.
Malgrat l’alt nombre de pèrdues, “només” 11.000 clients no van recuperar les seves pertinences perdudes. Normalment el motiu de la pèrdua dels equipatges es deu a que no s’han carregat a l’avió corresponent, per les restriccions de pes de l’avió o per errors diversos als bitllets.
L’aeroport del Prat és dels que menys incidències presenta. Només 6 de cada 1.000 consumidors pateixen algun incident amb el seu equipatge. Això indica que l’aeroport català ofereix uns millors serveis que d’altres grans aeroports, com Londres-Heathrow, Paris-Orly o Roma-Fiumuncino.
D’altra banda, el líder europeu en pèrdua de maletes l’any passat va ser Iberia. Per cada 1.000 passatgers es van perdre gairebé 20 equipatges. La companyia espanyola atribueix aquestes pèrdues a les diverses vagues de pilots i a les nevades de gener. Turkish Airlines, Air Malta i Virgin van ser les companyies que van fer les millors gestions.
Dels viatges al tèxtil, cada cop volem treure més profit dels nostres diners, per això les formules comercials basades en el “low cost” i el “outlet” són les més sol·licitades.
Temps era temps estalviar era molt senzill: no comprar. Ara és possible comprar millor gràcies a l’adaptació del mercat a les necessitats dels consumidors. En una època de dificultats econòmiques, cada cop és més freqüent contractar vols de baix cost i comprar la roba a un “outlet”.
Però és important tenir clar les diferències entre aquestes dues possibilitats. Els conceptes no són idèntics, ja que tot i servir el mateix objectiu dels consumidors, reduir la despesa, aquestes dues opcions parteixen de principis diferents.
D’una part tenim els serveis “low cost”, que han estat creats específicament per a ser comercialitzats a un baix preu. D’altra, els “outlets” ens ofereixen serveis o productes que conserven la qualitat, imatge i valors de la seva marca, però que necessiten un nou canal de comercialització, per exemple, en raó del temps, que seria el cas de roba de temporades passades.
Així s’acompleix un doble objectiu. Els clients compren productes amb més rendiment dels seus diners i els comerciants poden vendre determinats articles que pel motiu que fos no haurien trobat sortida al mercat en els canals més tradicionals.
Com sol passar cada setembre, les diferents plataformes de televisió ofereixen les seves ofertes, centrant-se principalment en l’atractiu del futbol. Aquest any la novetat ha estat l’estrena de GolTV, que ha introduït al mercat el concepte de TDT de pagament després d’un any en que molts usuaris havien adaptat els seus aparells a l’arribada de la TDT.
El darrer informe de la Xarxa de Centres Europeus de Consumidors indica que gran part de les reclamacions referents al transport estan relacionades amb el sector del transport aeri, arribant al 80% del total. Aquestes reclamacions normalment tenen a veure amb les operacions de compra per Internet.
Sembla ser que a la nova Spanair l’hi ha sorgit un nou problema. A més dels conflictes amb els seus treballadors de Palma que rebutgen el trasllat de la nova seu a Barcelona, i els problemes amb el seu operador de serveis a terra, ara la companyia té un nou front obert amb el boicot de diverses agències de viatges.
El darrer informe de l’ACC denuncia diverses males pràctiques de les empreses de lloguer de vehicles sense conductor. A part de l’increment per pagar en metàl·lic, també s’han detectat irregularitats que suposen unes despeses addicionals pels consumidors, com per exemple, un recàrrec per tornar el vehicle quan no hi ha ningú de l’empresa.
Àngel A.V., un veí de Masquefa, va anar el passat gener de vacances a Andorra, on amb el seu mòbil va realitzar connexions a Internet de fins a 7 Giges. La seva companyia, Orange, va cobrar-li la espectacular xifra de 10.983,94€ en concepte de “consum en servei de dades/Internet”.
Què provoca que multinacionals que habitualment estan enfrontades entre elles, com 
Qui no té un amic que alguna vegada l’hi han perdut la maleta per un aeroport? Un estudi del 
Temps era temps estalviar era molt senzill: no comprar. Ara és possible comprar millor gràcies a l’adaptació del mercat a les necessitats dels consumidors. En una època de dificultats econòmiques, cada cop és més freqüent contractar vols de baix cost i comprar la roba a un “outlet”.
