De mica en mica, el català s’obre pas en el mercat de la telefonia mòbil. Els dos últims anys, el conveni de la Generalitat amb les companyies telefòniques ha permès augmentar la implantació del català en els mòbils però la normalitat d’ús de la llengua en aquest àmbit és encara lluny.
Un estudi recent de la Plataforma per la Llengua ha volgut avaluar la presència actual del català en el sector de la telefonia mòbil, establint una comparativa de les dades del setembre del 2007 amb les del gener-febrer del 2009. D’aquesta manera es pretén avaluar el resultat del conveni signat entre la Generalitat i les principals companyies operadores que tenia per objectiu la plena presència del català als mòbils abans del 31 de desembre de 2008.
L’estudi ens indica que, malgrat no s’ha assolit al cent per cent l’objectiu del conveni, la presència del català als nostres telèfons mòbils s’ha incrementat els últims dos anys. L’any 2007 era més fàcil trobar a casa nostra mòbils en turc que en català però avui és més freqüent trobar telèfons en català que en turc, grec o neerlandès. Companyies com Nokia, Motorola i Sony Ericsson han passat de tenir el 31%, el 12% i el 4% del seus telèfons en català al 2007 a augmentar la presència de la nostra llengua fins al 56%, 82% i 65% respectivament.
Tot i l’avenç del català en els telèfons mòbils, les companyies operadores no acaben d’apostar per l’ús normal del català. Les pàgines web de Movistar, Orange i Vodafone ignoren el català en favor d’altres llengües com l’alemany, l’anglès, el romanès o l’àrab i l’atenció al client, d’ençà el 2007, no ha avançat en absolut: les trucades dels clients a les seves operadores segueixen amb els mateixos defectes.
Disposar del mòbil en català no ha de ser un exercici complicat, ja fa temps que la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya Elteumobil.cat. Al web hi trobem tots el models de mòbil que estan al mercat i tenen la possibilitat d’elecció del català com idioma. Teniu en compte si la vostra companyia i el vostre mòbil us parlen també en català? Canviaríeu d’operadora i de telèfon per a ser atesos en la vostra llengua?
Anem amb compte quan signem contractes: la lletra petita és el brou de cultiu perfecte dels abusos. És fàcil emmascarar en aquest apartat clàusules i recàrrecs que transformen les ofertes que creiem signar en autèntiques trampes.
Llegir en la seva totalitat un contracte pot ser feixuc però, si volem evitar sorpreses desagradables en un futur, val la pena donar un cop d’ull a les diferents parts del document que signarem, incloent la famosa lletra petita. Segons un estudi del Consell d’Europa, un 60% de les ofertes presentaven informació enganyosa, ja que l’apariència de la transacció no s’adiu amb el contingut complet un cop considerats els efectes de la lletra petita.
A la lletra petita s’acostuma a fer constar preus no inclosos a la part més visible de la oferta. L’exemple clar el tenim amb alguna de les companyies telefòniques que podem contractar. Normalment la publicitat destaca un preu molt atractiu però, llegint la lletra petita, veurem que hem de pagar altres conceptes mensuals com el lloguer del router o bé s’imposa la contractació d’altres serveis addicionals i no essencials o que tenen productes competidors, com són les eines d’antivirus i seguretat o l’assistència pel manteniment de l’ordinador .
I no només la lletra petita dels contractes amb bancs, empreses telefòniques o asseguradores pot donar-nos un ensurt. Són moltes les estafes que circulen per Internet, que darrere una aparent ganga amaguen autèntics fraus que poden acabar repercutint de forma considerable a la nostra butxaca mitjançant via l’ús del telèfon mòbil. Un cop enviat el primer SMS per participar al típic sorteig de “premis”, ja estarem inscrits, sense ser conscients, a un servei de missatgeria que ens enviarà continguts pel mòbil, que després ens cobraran a la factura mensual i poden fer-la créixer de forma més que exponencial.
Heu de tenir en compte també que a l’Estat espanyol la lletra petita que trobem a la publicitat té la condició de contracte, i per tant existeix una vinculació entre allò que ens anuncien i les condicions de l’oferta que ens ofereixen.
La bossa de plàstic s’ha convertit en símbol de la societat de consum. A Catalunya fem servir fins a 10 milions d’aquestes bosses setmanalment. La cara amable del consum modern, còmode i net, s’ha de contrastar amb la realitat immediata de la dificultat de reciclatge i l’enorme volum de residus generat. Cada cop més altres països fomenten la reutilització i n’introdueixen restriccions a l’ús.
Un estudi elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) durant la Festa del Consum Responsable exposa que la gran majoria de consumidors és conscient de les dificultats de tractament de les bosses de plàstic com a residus i opta per reduir-ne l’ús com a solució. Si a Catalunya el Govern ha creat una comissió per trobar sortides a aquest problema, a d’altres països ja s’han prohibit l’ús d’aquestes bosses o bé s’han aplicat impostos directes per reduir-ne el consum.
En set dies podem arribar a consumir fins a 10 milions de bosses de plàstic d’un sol ús, generant més de 190.000 tones de residus de plàstic que aniran a parar quasi en la seva totalitat als abocadors. Es calcula que són el 22% del volum total de les escombraries . Els supermercats han optat per diferents formes de dissuasió de l’ús de bosses: algunes cobren entre 0,15€ o 0,20€ ; d’altres, no donen la possibilitat ni tan sols d’adquirir-les al lloc.
L’experiència és que aquestes accions contribueixen al canvi d’hàbits. A Irlanda, per exemple, els botiguers han de cobrar als compradors per cada bossa una taxa de 0′15 euros. En dos mesos, el consum de bosses en una de les principals cadenes de supermercats ha caigut en un 97′5%, amb el benefici que això implica pel medi ambient. Menys bosses, menys residus.
Des de Parlemdeconsum.cat us suggerim formes per a reduir el consum innecessari d’aquestes bosses. Per exemple, podeu reutilitzar les bosses de plàstic, o bé tornar-les al botiguer. En alguns casos es pot recuperar la bossa d’altres materials, com la roba, tal i com algunes gran superfícies ja fan.
Ens hem acostumat al plàstic i el seu ús excessiu no desapareixerà d’un dia a l’altra. Que creieu que és millor, eliminar la presència de les bosses de plàstic al supermercat o bé estaríeu disposats a pagar 0,20€ per elles? Ja esteu conscienciats i aneu a fer la compra amb bosses de casa o encara agafeu les del supermercat?
L’escola itinerant de l’Agència Catalana de Consum ofereix als més joves activitats i assessorament per ajudar a formar-los en l’exercici de drets i deures com a consumidors.
Aquesta setmana l’Escola de Consum de Catalunya (ECC) finalitzarà la seva estada a Osona, on més de 300 escolars de la comarca de primària, secundària i d’educació especial s’han inscrit per participar a les diferents activitats i tallers sobre l’educació del consum que s’han fet al Museu Industrial del Ter “Can Sanglàs” de Manlleu.
Com l’Educació Viària, l’Educació del Consumidor és una matèria que, per la seva importància a les societats modernes, s’ha anat incorporant a la tasca general d’Educació. Present ja de manera directa i indirecta als currículums d’ensenyament de primària i secundària, l’educació del consumidor es promou i reforça amb iniciatives com les de l’ECC.
Des de finals de setembre, començant a Tortosa, l’ECC ha viatjat per tot el país oferint espais de docència, innovació i recerca, amb l’objectiu d’avançar en la consolidació de l’Educació del Consum dins de l’àmbit educatiu.
L’ECC posa a disposició dels estudiants l’organització de tallers en els que s’hi pot participar de forma totalment gratuïta. Així, se’ls proporciona instruments per a construir el model de consum propi des d’una perspectiva activa, reflexiva i autònoma. Les activitats difonen els coneixements bàsics sobre els drets com a consumidors i la manera d’exercir-los, així com sobre els seus deures.
“No es tracta d’explicar que és bo o que és dolent, sinó donar eines al jovent de reflexió i anàlisis per a que facin un consum crític i que siguin conseqüents en el seus actes abans de que facin qualsevol acte de consum”, va declarar Jordi Anguera, director de l’Agència Catalana de Consum durant la presentació de l’Escola itinerant a Manlleu.
L’Escola, creada l’any 2003 i que ja està a la recta final d’aquest curs, farà la seva última parada a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, del 25 de maig al 12 de juny. Des de la seva creació ha arribat a vora 60.000 alumnes de 14 comarques de tot el país.
La manca de temps, la comoditat i l’estalvi són els motius pels que ens decidim, cada cop més, a fer les nostres compres per Internet, des de la compra del supermercat fins a les entrades per un concert.
Si cada cop hi ha més persones que compren per Internet és principalment per dues raons: estalvi de temps i diners. Fem la comanda des de casa, quan ens va bé, i ens ho porten també a casa i a més, es poden trobar preus més baixos. Però quan decidim fer les nostres compres per la xarxa, com quan sortim al carrer a comprar, és convenient ser prudents. A continuació ho veiem a Parlemdeconsum.cat.
Per evitar estafes, primer de tot haurem de comprovar que la web on volem comprar és un lloc segur. Una forma de saber-ho és mirant que a la barra del nostre navegador hi posi “https” perquè la “s” indica que aquesta és una web segura; si apareix “http” tan sols, no hi ha aquesta seguretat. Cal fixar-s’hi sobre tot al moment de donar dades personals, especialment les de pagament, ja que alguns webs no tenen en modalitat protegida tot el web sinó que ho limiten a les parts crítiques de la transacció.
També és important que els webs mostrin de forma clara la informació essencial sobre identitat, adreça de l’empresa, característiques i preu del producte o servei, etc. Si no veieu aquestes dades voldrà dir que esteu a un web no segur, i per tant, serà millor que busqueu una altra botiga d’Internet.
Us recomanem que feu servir una targeta de crèdit vinculada a un compte bancari, ja que d’aquesta manera queda oberta la possibilitat de fer anul·lacions dels càrrecs si algú fes servir de forma fraudulenta la informació de la vostra targeta.
Un cop confirmada la compra, el Venedor us haurà d’avisar de la recepció de la comanda immediatament, enviant-vos un correu electrònic. A partir d’aquest moment tindrà fins a 30 dies per lliurar-vos el producte, sempre i quan no s’hagi indicat un altre termini al llarg de l’operació.
Cal conèixer els drets que tenim com a consumidors, també a Internet. Per exemple, un cop confirmada la compra, sabíeu que podeu teniu fins a 7 dies per a cancel·lar el contracte? Finalment i com en totes les compres, en el cas que no es respectin els vostres drets o creieu que no s’han complert les condicions pactades, podeu presentar la reclamació a una Oficina Pública d’informació al Consumidor.
Cada cop són més els que opten per gaudir de les seves vacances en un creuer. Preus més econòmics, fins un 25% per sota dels habituals, fan créixer els adeptes a viatjar per alta mar.
Si fa uns anys es van posar de moda els viatges “low cost” en avió, ara són els creuers els que s’apunten a preus més accessibles. Sobre aquests viatges hi ha la idea de que són elitistes i força cars, a l’abast d’una minoria.;contràriament a això però, cada cop és més assequible embarcar-s’hi.
El Port de Barcelona preveu mantenir el mateix nombre de viatgers de l’any passat, essent altre cop el primer port d’Europa en nombre de passatgers i un dels cinc primers del món. Per què aquesta febre pels creuers?
En bona part, l’important augment de turistes es relaciona amb les rebaixes que fan les companyies de creuers que atraquen a Barcelona, que fomenten així el consum d’aquesta modalitat de turisme. Respecte l’any passat, els preus són un 25% més barats, una oferta molt atractiva si es consideren altres alternatives.
Són moltes les ofertes que podem trobar per gaudir d’unes bones vacances en un format tan atractiu com són els creuers, i també sortint des de Barcelona. Una última nota: si volem aconseguir els millors preus és aconsellable fer la reserva amb tanta antelació com sigui possible. A més, Internet ens pot facilitar un accés còmode a totes les dades que necessitem.
Una campanya al Facebook aplega més de 17.000 persones i aconsegueix pressionar als magatzems Marks & Spencer per a que els sostenidors de talla gran tinguin el mateix preu que la resta de talles.
La xarxa social Facebook ha estat l’eina utilitzada per un grup de dones britàniques, encapçalades per Beckie Williams, per denunciar la política de preus dels famosos magatzems Marks & Spencer, creant el grup “Busts 4 Justice” (Bustos per la Justícia) que ha aplegat més de 17.000 persones, suficients com per a que M&S rectifiqués.
Tot va sorgir quan Williams va denunciar que havia de pagar fins a 2,25€ més pels sostenidors de talla gran que comprava a M&S si ho comparava amb les talles més petites. “Busts 4 Justice” ressalta que altres empreses que venen roba interior femenina no apliquen aquesta política i que tampoc ho fa Marks & Spencer amb altres articles de roba. “Mai no et cobren més per una samarreta de la talla extra gran o menys per un parell de pantalons més petits”, afirmen.
El nivell de protesta va animar Beckie Williams a comprar una acció per 3,80€ de la companyia per poder participar a la junta anual d’accionistes i preguntar al president de la cadena, Stuart Rose, sobre la seva política de preus. Després de tota la polèmica, la companyia ha reconegut el seu error, farà marxa enrere i deixarà de cobrar més cars els sostenidors grans, que tindran el mateix preu que la resta de talles.
És més, per compensar la polèmica, M&S ha decidit rebaixar durant dues setmanes el 25% del preu de qualsevol sostenidor comprat a les seves botigues. Així doncs, gràcies a Facebook, un toc d’ironia i una bona reclamació, un grup de consumidors han aconseguit que una gran empresa faci cas de les seves queixes.
Els consumidors catalans preferim els productes de les marques de sempre a les marques blanques i planifiquem els productes abans d’anar a comprar.
L’associació empresarial AECOC ha presentat a Barcelona un estudi sobre els hàbits dels ciutadans quan anem a comprar al supermercat. A diferencia de la resta de l’Estat, els catalans som més fidels als productes de marca de tota la vida, que no pas als de la marca blanca del supermercat.
Entre nosaltres els lleidatans són els que menys marques blanques consumeixen (26,7%) i, en l’extrem oposat, els tarragonins són els que més confien en les marques dels distribuïdors. Per a l’AECOC, la actual situació de crisi econòmica ha provocat que el 27% dels catalans hagi canviat els seus hàbits de consum, una xifra per sota del 35 % de la mitjana espanyola, fet que podria indicar una actitud de més tranquil·litat dels consumidors catalans, que fan front a la crisi en millors condicions.
De l’estudi també s’en desprèn una tendència a la baixa pel que fa a menjar fora de casa, contrastant amb un increment en la compra de productes d’oci com són llibres o videojocs. Catalunya esta afavorint uns hàbits de consum, una certa austeritat, que consistiria en passar més temps a casa i gastar menys fora.
D’altra banda l’AECOC destaca que els consumidors catalans són els que planifiquen més les seves compres. Gairebé el 80% de la població va al supermercat amb una llista d’allò que necessita, sense especificar-ne la marca: és al mateix supermercat on prenem la decisió de quin producte ens emportem a casa. L’estudi conclou amb una dada interessant : som dels que més diners ens gastem al supermercat, 37,40€cada cop que hi anem, només superats pels consumidors bascos, que gasten 0,40€ més que nosaltres.
A Parlemdeconsum.cat volem animar-vos a que ens digueu com compreu. Teniu el dia i el moment planificats? Aneu un o més cops a la setmana? Compreu “tot de cop” o teniu “un lloc per a cada cosa”? Aneu fent una llista d’allò que fa falta a casa o bé decidiu els productes que comprareu directament al supermercat? Creieu que les marques blanques dels supermercats tenen avantatges? O teniu més confiança en les marques més conegudes i de sempre? Esperem els vostres comentaris!
També en l’economia familiar ara més que mai és necessari d’administrar bé els diners dels que disposem. Una mica d’organització, amb eines que podem trobar a Internet, ens pot ajudar a arribar millor a final de mes.
Com més problemes, més necessari parar compte al que fem. Amb un entorn econòmic que s’ha endurit, un mínim de planificació pot evitar-nos ensurts i ajudar-nos a solucionar millor problemes que veurem a venir. Sabem que les despeses que podem fer han d’estar en relació als diners de que disposem. Però com les circumstàncies canvien i no sempre a millor, anar prenent decisions sobre la marxa no és la millor manera de gestionar-nos. Què podem fer, per on comencem? A Parlemdeconsum.cat avui tenim algunes recomanacions per tal d’administrar millor el pressupost familiar.
Primer hem de fer una previsió inicial tenint clar que el pressupost que farem ha de ser realista, considerant tots els ingressos i les despeses. Una forma fàcil de fer-ho serà consultants els moviments bancaris de l’any anterior; ara que estem en temps de declaració de la Renda, els documents els tenim a mà i, si no fós així, sempre es pot aconseguir un duplicat.
Amb els moviments dels bancs es pot fer una previsió aproximada dels ingressos i les despeses probables dels propers mesos.
Sobre aquesta base, es tractarà després de fer una revisió parant esment també a un tipus concret de despeses. Són les despeses variables, les que tenen un preu unitari que pot semblar reduit però que, com són freqüents, al final es mengen una part important del pressupost.
La planificació ens ajuda a ser conscients de com gastem. Per exemple, el que no s’hauria de fer és estalviar 0,20€ en l’esmorzar de dilluns a divendres, i després gastar-nos 15€ en l’aperitiu del diumenge: els comptes no ens surtiran malgrat que tingum la percepció d’haver-nos sacrificat durant tota la setmana.
Planificar despeses i ingressos és útil, perquè és la manera d’aconseguir autocontrol econòmic, una despesa i un estalvi més adaptats als nostres dessitjos, necessitats i possibilitats. Des de Parlemdeconsum.cat us proposem aquest programa per ajudar-vos a gestionar els comptes de casa.
Planificar és prevenir i ajuda a conèixer millor què fem i què podem fer. Com això afecta tota la família, podeu implicar també els vostres fills, són futurs consumidors que aprendran a comprar allò que realment necessiten.
Un estudi recent de la Plataforma per la Llengua ha volgut avaluar la presència actual del català en el sector de la telefonia mòbil, establint una comparativa de les dades del setembre del 2007 amb les del gener-febrer del 2009. D’aquesta manera es pretén avaluar el resultat del conveni signat entre la Generalitat i les principals companyies operadores que tenia per objectiu la plena presència del català als mòbils abans del 31 de desembre de 2008.
Llegir en la seva totalitat un contracte pot ser feixuc però, si volem evitar sorpreses desagradables en un futur, val la pena donar un cop d’ull a les diferents parts del document que signarem, incloent la famosa lletra petita. Segons un estudi del Consell d’Europa, un 60% de les ofertes presentaven informació enganyosa, ja que l’apariència de la transacció no s’adiu amb el contingut complet un cop considerats els efectes de la lletra petita.
Un estudi elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (
Aquesta setmana l’Escola de Consum de Catalunya (ECC) finalitzarà la seva estada a Osona, on més de 300 escolars de la comarca de primària, secundària i d’educació especial s’han inscrit per participar a les diferents activitats i tallers sobre l’educació del consum que s’han fet al Museu Industrial del Ter “Can Sanglàs” de Manlleu.
Si cada cop hi ha més persones que compren per Internet és principalment per dues raons: estalvi de temps i diners. Fem la comanda des de casa, quan ens va bé, i ens ho porten també a casa i a més, es poden trobar preus més baixos. Però quan decidim fer les nostres compres per la xarxa, com quan sortim al carrer a comprar, és convenient ser prudents. A continuació ho veiem a Parlemdeconsum.cat.
Si fa uns anys es van posar de moda els viatges “low cost” en avió, ara són els creuers els que s’apunten a preus més accessibles. Sobre aquests viatges hi ha la idea de que són elitistes i força cars, a l’abast d’una minoria.;contràriament a això però, cada cop és més assequible embarcar-s’hi.
L’associació empresarial 
Com
