La inflació anual estimada de l’Índex de Preus al Consum per al juliol del 2010 al conjunt de l’Estat és de l’1,9%, d’acord amb l’indicador avançat de l’Institut d’Estadística espanyol. Si es confirma la dada, suposaria un augment de quatre dècimes respecte a la taxa anual registrada al juny i tornar així a una tendència a l’alça que es trencava el mes passat, quan es va registrar un retrocés de l’IPC anual fins a l’1,5% (1,7% a Catalunya), que posava fi a tres mesos continuats de pujades.
En aquest comportament destaca l’augment dels preus dels aliments i de les begudes no alcohòliques, el gas i també els viatges organitzats. Aquest darrer sector s’encareix amb l’inici de la temporada d’estiu.
Aquesta és la primera dada de l’IPC avançat després de l’increment de l’IVA en dos punts el passat 1 de juliol, que va passar del 16% al 18%; mentre que l’IVA reduït ha passat del 7% al 8%.Aquesta dada és orientativa, ja que la dada final de l’IPC corresponent al juliol el donarà a conèixer l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a la meitat del mes.
Al contrari del que es podria pensar, la llengua catalana es troba en un moment de bona salut. S’acaba de publicar que el català és la desena llengua en traducció, la vuitena a la blogosfera i la vintena en edició al món. A més, el català també és la catorzena llengua a Google, la quinzena a la Wikipedia, i el domini .cat el segon més segur del món. Ho diu el balanç de la secretaria de Política Lingüística 20042010 que ha presentat el vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira.
Pel que fa a les xifres, del 2004 al 2006 les subvencions per a entitats sense ànim de lucre que promouen l’ús social del català corresponen a 5.550.597 euros, i les destinades al foment del coneixement de l’ús de l’occità (aranès) 458.000. Per al doblatge i subtitulació al cinema hi han anat a parar 14.090.374 euros.
D’altra banda, en aquests sis anys també s’ha ampliat el nombre de cursos d’aprenentatge de català de nivell bàsic per a persones nouvingudes. El 2004 hi havia 69.387 alumnes i actualment ja s’arriba als 20ls 113.832. En aquest sentit, la secretaria també ha elaborat la llei de la llengua de signes catalana, el projecte de la llei de l’aranès i la futura llei del cinema, que equipararà el català i el castellà a les sales de cinema, ja sigui amb subtítols o mitjançant el doblatge.
Els consumidors espanyols gasten en període de vacances una tercera part del pressupost que tenen per comprar roba al llarg de l’any. Ho publica l’estudi realitzat conjuntament per Avery Dennison i TNS, que també deixa veure que el 70% dels consumidors acaba comprant articles que no tenia pensat comprar.
L’estudi també posa de manifest que gairebé 8 de cada 10 consumidors no segueix la recomanació de les entitats de consum que diu que per fer una compra responsable el millor és fer una llista de les necessitats bàsiques i establir un pressupost màxim per a gastar.
Pel que fa a les etiquetes, el 88% dels consumidors prefereix que consti el preu original i el preu final per poder valorar el descompte real. Aquest percentatge pot anar al lligat amb una dada que també indica l’estudi: el 37% dels consumidors han deixat de comprar un article que els interessava pel fet de no saber calcular el descompte el producte.
De totes maneres, l’estudi indica que els espanyols són uns dels consumidors més responsables, en comparació amb països com França o Anglaterra, on els consumidors es deixen endur més pel caprici del moment.
L’Agència Catalana del Consum (ACC) i la Direcció Regional d’Empreses, Competència, Consum, Treball i Ocupació (DIRECCTE) de Pirineus Orientals han dut a terme al llarg del dia d’avui una campanya d’inspecció conjunta per tal de comprovar si els establiments de venda de vehicles nous donen la informació obligatòria als usuaris sobre les emissions de CO2. L’inspecció d’avui s’ha portat a terme a les localitats de la Catalunya-Nord i el proper dia 15 es visitarà la Catalunya-Sud.
Aquesta és la primera de les tres actuacions que s’ha previst que es duran a terme entre inspectors de l’ACC i de l’Autoritat francesa. La segona, planificada per l’octubre, comprovarà la correcta informació dels preus de la oferta dels bars i restaurants del nord de Catalunya i del sud de França. Finalment, els organismes francesos estendran per tot el Llenguadoc-Rosselló la campanya d’inspecció de serveis financers, que durà a terme l’ACC durant 2010 per comprovar la informació i els contractes que es donen als clients de les entitats bancàries.
Altres inspeccions
L’ACC ja ha realitzat anteriorment actuacions conjuntes de control de mercat amb l’autoritat de Consum del govern francès. Durant el mes de juliol de 2009 es va portar a terme una campanya d’inspecció per comprovar l’etiquetatge dels productes frescos, concretament de la carn de boví, el peix, la fruita i les hortalisses, primer a França i després a Figueres. L’objectiu era verificar que en les etiquetes constava la identificació del producte, l’origen i la indicació del preu per unitat de mesura. A finals de 2009, es va realitzar altra campanya, coincidint amb el Nadal, que va tenir com a resultat la retirada del mercat de 67 joguines de 22 establiments gironins.
Entre el gener i el març de 2008 es va fer una campanya de control de les condicions de venda, de lloguer i de reparacions de material destinat a la pràctica de l’esquí (botes, fixacions, esquis, pals, cascs i ulleres de sol) a les botigues de les estacions de Font Romeu i Les Angles (França) i a Vallter 2000 i a La Molina.
Amb motiu d’un viatge a un altre país, sovint us podeu trobar amb la necessitat de llogar un vehicle. Haureu de signar un contracte on constin les dades de l’empresa, la identificació del client, del vehicle, el preu i les condicions del lloguer i l’assegurança. Compareu preus i serveis, ja que, en ser lliures, varien molt d’una empresa a una altra.
Assegurança i franquícia: Generalment, l’assegurança es pot contractar de manera completa o bé amb una franquícia per un determinat import. Això vol dir que en cas que tingueu un accident, haureu de pagar qualsevol desperfecte del vehicle la reparació del qual no superi aquesta quantitat. Si es valora que el cost de la reparació és superior, anirà a càrrec de la companyia asseguradora.
Recomanacions: Cal que llegiu atentament el contracte abans de signar-lo i que us assegureu que enteneu perfectament totes les seves clàusules, sobretot si està escrit en una llengua que no és la vostra. No dubteu a demanar qualsevol aclariment que considereu oportú.
Cal tenir en compte les clàusules que fan referència als supòsits d’exoneració de responsabilitat per part de l’empresa. Per exemple, alguns contractes estableixen que en cas d’accident cal comunicar-ho a l’empresa de lloguer del vehicle abans de 48 hores. Si no compliu aquest extrem, haureu de respondre vosaltres de qualsevol dany que s’hagi produït en el vehicle.
Abans de signar el contracte, reviseu l’estat del vehicle: xassís, vidres, para-xocs, llums, etc. Si hi trobeu cap desperfecte, demaneu que consti per escrit en el contracte de lloguer. Comproveu quin tipus d’assegurança cobreix el vehicle. Són recomanables les assegurances a tot risc, si bé cal vigilar les franquícies.
És preferible retornar el vehicle en hores d’oficina, perquè la companyia pugui comprovar el bon estat posterior a l’ús i així ho pugueu fer constar per escrit. Fora d’ aquest horari, feu tot el possible per tal que un empleat de l’empresa certifiqui que s’ha lliurat en el mateix estat en què es va agafar.
Contracteu preferentment amb empreses que us permetin escollir el mitjà de pagament. Si pagueu amb targeta de crèdit, reviseu tots els càrrecs una vegada us siguin presentats.
El tren ha cedit el primer lloc del podi a l’avió. Però no per això se l’ha de subestimar com a mitjà de transport. Ja no s’utilitza tant en els viatges de llarga durada, no obstant això són milers els usuaris que diràriament agafen el tren per desplaçar-se pel territori. És per aquest motiu que avui ens volem centrar en els drets dels usuaris del transport ferroviari.
Amb la voluntat d’establir una xarxa ferroviària de qualitat i garantir els drets dels ciutadans en aquest àmbit a tot Europa, la normativa comunitària ha establert certs paràmetres que s’han de respectar en el conjunt de la Unió. D’aquesta manera, el Reglament aconsegueix conciliar dos aspectes: l’objectiu d’atorgar als viatgers uns drets bàsics en el conjunt de la UE i les realitats heterogènies que conformen les condicions dels serveis ferroviaris dels Estats membres.
Per exemple, totes les companyies estan obligades a informar des drets i obligacions que tenen els usuaris, com també d’obrir oficines de reclamació per tal que els passatgers puguin plasmar les seves queixes. I en termes més pràctics, podem mencionar el fet que les companyies ferroviàries i els administradors de les estacions estan obligats a establir regles d’accés no discriminatori per al transport de persones amb alguna minusvalidesa o de mobilitat reduïda.
En aquests casos, les companyies han de prestar a aquestes persones un servei gratuït d’assistència a bord del tren, així com al pujar i baixar del vagó. L’únic requisit que cal complir que aprofitar aquest servei és informar la companyia, com a mínim, 48 hores abans de l’hora del viatge i arribar a l’estació una hora abans de la sortida.
Seguim parlant dels drets dels usuaris en el transport aeri, ara que és un dels moments de l’any en què es viatja més i s’agafen més avions. Ahir vèiem com, en cas de cancel·lació el passatger del vol en qüestió té el dret de rebre una compensació econòmica, l’import de la qual variarà en funció de si el vol és intracomunitari o no, i de la seva distància en quilòmetres.
Si la distància és fins a 1.500 km, tant els volts intracomunitaris com els que no ho són es compensen amb 250€. Si el vol és d’entre 1.500 i 3.500 km la compensació és de 400€. I, finalment, en els vols de 3.500 km o més és on es nota la diferència econòmica entre els vols intracomunitaris, que es manté en els 400 €, i els que no ho són, compensació que puja fins als 600€.
Pel que fa a l’equipatge, la companyia aèria és la responsable dels danys causats en cas de destrucció, retard, pèrdua o avaria de l’equipatge facturat. En el cas de tenir problemes amb l’equipatge, és important emplenar l’Informe d’Irregularitats d’Equipatge (P.I.R) que es pot trobar al taulell de la companyia. No oblideu demanar una còpia de l’informe.
L’usuari es pot dirigir en cas de reclamació o de tenir un problema amb el transport aeri, primerament a la companyia aèria, i sempre per escrit. Si no hi ha possibilitat de fer-ho a la companyia pel motiu que sigui, pot fer-ho indirectament per Aena. Si no hi ha un resultat positiu d’aquest tràmit, a les oficines de Consum. I, com a última instància, si tampoc hi ha un resultat positiu, s’obre la via judicial.
Què passa si es cancel·la un vol? Tenim dret a que ens retornin els diners? I a una compensació econòmica? Aquests són alguns dels dubtes que tenim quan hem de viatjar en avió i sorgeixen problemes. Per tal que feu respectar els vostres drets com a usuaris, avui fem un breu repàs d’aquelles indicacions que cal tenir presents quan s’utilitza el transport aeri.
En primer lloc, cal tenir en compte que el preu del bitllet és totalment tancat i que ja inclou els impostos corresponents i les càrregues, com ara l’IVA. És per això que, un cop pagat el trajecte, no s’ha de pagar res més. Fins i tot, està prohibit cobrar pel concepte de l’emissió del bitllet.
Un cop tenim el nostre bitllet i ens dirigim a l’aeroport per embarcar, pot ser que el vol s’hagi cancel·lat. S’entén per cancel·lació la no realització d’un vol programat que tenia, com a mínim, una plaça reservada.
Sempre que s’informi als passatgers de la cancel·lació d’un vol, s’ha de donar una alternativa de transport. Se n’ha d’encarregar el transportista aeri que ha cancel·lat el vol. L’empresa haurà d’entregar a cadascun dels passatgers afectats un imprès on s’indiquin les normes en matèria de compensació i assistència.
A més, la cancel·lació d’un vol sempre comporta el dret de reemborsament del bitllet o una alternativa de transport per arribar al destí desitjat, en condicions de transport comparables. Si es tria el reemborsament, s’ha d’haver efectuat en un termini de set dies el retorn del cost del bitllet en el preu en què va ser comprat, corresponent a la part del viatge que no s’ha efectuat.
En el post de demà continuarem parlant sobre els drets dels usuaris en el transport aeri.
La inflació anual estimada de l’Índex de Preus al Consum per al juliol del 2010 al conjunt de l’Estat és de l’1,9%, d’acord amb l’indicador avançat de l’Institut d’Estadística espanyol. Si es confirma la dada, suposaria un augment de quatre dècimes respecte a la taxa anual registrada al juny i tornar així a una tendència a l’alça que es trencava el mes passat, quan es va registrar un retrocés de l’IPC anual fins a l’1,5% (1,7% a Catalunya), que posava fi a tres mesos continuats de pujades.
